|
Sant Llorenç de Campdevànol |
|
La funció parroquial de Sant Llorenç consta en les llistes del Bisbat de Vic des de l'any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a aquesta data. En els segles XI i XII surt esmentada com a "St.Laurencio de Campo Avandali o Vanalo".
Sant Llorenç de Campdevànol patí la primera destrucció parcial al segle XVII, restant solament de la primitiva església romànica, part del campanar i bona part dels murs. L'any 1674 fou reedificada, conservant part del campanar, i en els murs que restaren en peus, s'hi afegiren la nova construcció d'una capella a la cara sud, dues a la cara nord i la sagristia. La teulada es fa amb arc apuntat, es recobrí la pedra dels seus interiors amb decoracions de guix i es suprimeix l'absis.
En la Guerra Civil (1936-39) es crema part de la Rectoria i les tropes republicanes deixen plena l'església d'armament i municions, que posteriorment retiren les tropes franquistes que per evitar el perill d'aquesta actuació, incendien el temple, quedant destruïda la major part de la teulada i de les parets de la cara Oest i Nord, així com la Rectoria.
L'any 1990 el Bisbat de Vic fa Donació del recinte a la família Capdevila, que la rehabilita acabant el campanar amb les arcuacions llombardes i plafons del segon pis i la coberta a quatre aigües, conservant els murs de pedra i reedificant les parets de les cares oest i nord, així com la teulada i el sostre de la capella sud.
(Font: Ajuntament de Campdevànol)
Enllaços d'interès: enciclopèdia.cat
|
|
|
|
