|
Fogatges |
|
A partir del segle XIV fins el XVII, l'anomenat fogatge, era un dret feudal que les corts generals estableixen el 1368 després de l'abolició de la gabella de la sal per tal que aquest nou impost no sols es cobrés en les terres reials, sinó que també en els dominis dels senyors laics i eclesiàstics, per convinença amb el rei de la corona catalanoaragonesa, Pere III, a raó d'una quantitat per foc, o sigui per casa habitada o família que tenia com a vassalls, donat que el senyor no podia obtenir rendes sinó sabia a qui havia de demanar-les. Per tant, els fogatges es feien amb la clara intenció de fiscalitzar a la població per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Els fogatges és una eina molt valuosa per conèixer la relació de focs, distribuïts per localitat, termes i demarcacions que hi havia a diferents indrets de Catalunya, però tant sols es tractava d'una estimació donat que moltes dades eren falsejades, ja que quants menys habitants hagués en un fogatge menys havien de pagar, i això fa que les dades s'hagin d'agafar amb certa prudència donat que podrien haver més masos dels que apareixen en les llistes de fogatges.
A part de l'efecte recaudatori, un altre exemple de la utilització dels fogatges el trobem en la regulació de la convocatòria militar en cas de defensa del Principat de Catalunya, amb l'aportació d'un servent (combatent) per cada 15 focs, passant la responsabilitat de la mobilització als regidors dels comuns.
Pel que fa a la forma de cobrament, de vegades s'establia una quantitat per foc (o família) i de vegades s'establia una quantitat global que calia dividir pel nombre total de focs comptats en un territori.
(Font: El fogatge de 1497 - Josep Iglesias - Fundació Salvador Vives i Casajuana - Barcelona 1991)
(Font: Fogatge - Diccionari.cat - http://www.diccionari.cat)
(Font: Fogatge - Viquipèdia - http://ca.wikipedia.org)
Enllaços d'interès: enciclopèdia.cat
|
|
|
|
