|
Els noms de família gascons |
|
Els noms de família deuen el seu origen a fonts antigues i múltiples. El naixement del patronímic gascó, tal com el coneixem avui, procedeix d'una lenta i difícil marxa a través dels segles. Tot i no ser exhaustiu (com ser-ho essent tant ric el fons gascó), els patronímics, poden ser reunits en nou grups, els noms d'on l'origen és un nom individual o els seus derivats, un nom de país o d'ètnia, un nom d'ofici, els que s'originen d'un nom d'animal, els que revelen una posició cardinal, motiu, geografia humana, física o vegetal.
L'origen d'aquests noms prové del "Diccionari del Bearnès i Gascó moderns" de Simin Palay, editat pel Centre Nacional d'Investigació i Recerca Científica de França (C.N.R.S), el 1974. En un treball d'extracció dels noms de persones d'aquesta voluminosa obra, Claude Larronde, després de triar-los, comparar-los i finalment, fins i tot augmentar-los sensiblement pels sues propis descobriments, determina la classificació en les nou "famílies", la primera de les quals esta reservada als 2860 noms individuals i els seus derivats, assumpte sàviament tractat pel lingüista i fonetista bigourdan Marcel-François Berganton al "Derivat del nom individual a l'edat Mitjana en Béarn i en Bigorre" editat pel C.N.R.S, el 1977.
Les zones dialectals concernides són: l'Haut Adour, de Campan a Aire-sur-l'Adour, el Bas Adour, d'Aire a Bayonne, el Gers, en general, incloent-hi l'Armagnac i l'Astarac, la Lomagne, el Comminges i el Nébouzan, les Landes, en general, la Chalosse, l'Albret i Labrit, el Marsan i el Tursan, les valls d'Aspe, d'Aure, d'Azun, de Barétous i Barousse, d'Ossau, el Béarn, en general, el Labourd, la Gascogne marítima, de Bayonne à la desembocadura de la Gironde, el Bordelais, el Médoc, el Vic-Bilh, el Rustan, el Magnoac, la Bigorre, en general, Barèges i Lavedan, els països de muntanya, d'Azun al Luchonnais i à l'Ariège
Centrant la informació recavada per Claude Larronde en els noms de família gascons dels quals l'origen és una posició cardinal, comenta que el gascó, com tots els homes de la terra, ha provat la necessitat de situar-se en el seu mitjà natural, a la ciutat o en el camp. és la raó per a la qual les posicions d'un lloc precís: bosc, camp, vessant, planura, etc., d'una casa d'habitatge o del sol, per referència als punts cardinals, participen en el mateix fons patronímic i han estat adoptades com a noms complementaris.
Com exemples, farem referència a alguns d'ells:
Al davant, en el davant, en el llevant, a l'est
DABAN, DABANCAZE, DAVANCASE, DAVANTES, DUDEVANT, LABAN, LABANCAT de daban, dauan.
DUNAN de denan (zona del Gers).
CASABAN, CASADEBAN casa en el davant, a l'est.
Darrere, al darrere, al ponent, a l'oest
DARRE, LADARRE, LARRE d'arrè, darrè (occident), AUREL l'oest (zona d'Albret i Labrit).
la casa al darrere: CASADARRE, CASARRE.
puig al darrere: POEYARRE, POEYDARRE.
camp a l'oest: CAMDARRE.
beu a l'oest, al darrere: DARREBOS.
Sota, al septentrió, al nord
DEJOS, DEJOUS, JOSBAIG, LEJOS de jous, jus, jusâ, jusoû, del llatí jusum, DABAT, DEBAT, LADABAT, LADEBAT
casa sota, al nord: CASADEBAT de bat (cap a la part baixa, cap al nord), CASAJOUS, CASAJUS, LAJUS.
qui esta a l'ombra, al nord: LOUBAC, LUBAC, UBAC d'oubàc, ûbac, OMBRADIEU d'oumbre.
Damunt, a sobre, al migdia, al sud
DESSUS, LASSUS, SUZAC de dessùs (damunt), sus (sobre), susâ, susàn, susoû.
casa a sobre, al sud: CASADESSUS, CASASSUS
quès a sobre, més alt: SOUBIROUS de soubiroû (superior).
a sobre, en alt: DENAUT, DUNAUD de denàut (zona del Gers).
Alt, en alt, allà dalt
LADASSUS.
casa d'allà dalt: CASADEHORE.
Les noms de famille gascons.
Claude Larronde
Société Académique des Hautes-Pyrénées (1997)
160 pàgines
|
|
|
|
