|
|
|
Orígens del cognom Casadesús |
|
|
|
Aquest projecte no pretén en cap cas oferir un estudi antroponímic rigorós, del qual puguem obtenir una conclusió científica i inequívoca de quins han estat els orígens de l'aparició del cognom Casadesús al territori de Catalunya. L'estudi només pretén, a la vista de les informacions i dades obtingudes fins al moment actual, mostrar algunes conclusions de quins podrien ser aquests orígens i per tant les seves primeres aparicions.
És ben segur que de mantenir la recerca en la diversitat de fonts documentals existents, pendents encara d'una revisió exhaustiva, trobarem més aportacions que, o bé ens acabaran de consolidar les teories que hàgim confeccionat fins al moment, o pel contrari, ens proporcionarà nous indicis que ens configuri un nou origen o aparició.
Cada vegada que intentem aprofundir més i més en el patrimoni documental que ha aconseguit arribar als nostres temps, queda més que destacat que només ens trobem davant d'una porció del coneixement que pot brindar més específicament una teoria clara i indiscutible de quins haurien de ser els orígens reals, aquest punt inicial des d'on ha fet que un nom, un malnom, una paraula, s'hagi consolidat com a cognom i mantingut el seu pas de generació en generació fins arribar als nostres temps.
|
|
Fogatges vinculats al cognom Casadesús
Recull de fogatges (s. XIV a XVI)
Fogatges de 1358, 1497 i 1553
anar-hi...
|
Llinatge i història del cognom Casadesús (I)
Institut d'Història i Heràldica Familiar
anar-hi...
|
Llinatge i història del cognom Casadesús (II)
Institut d'Història i Heràldica Familiar
anar-hi...
|
|
|
|
Primeres Aparicions |
Avui per avui, amb la informació i dades obtingudes i analitzades fins al moment, ens porta a fitxar molt clarament les primeres aparicions del mot Casadesús en un entorn concret del territori català, a la meitat sud dels termes de les actuals comarques del Berguedà, Ripollès com la part confrontant d'Osona amb aquestes.
|
Entorn territorial concret on el nom Casadesús té les seves primeres aparicions, concretament a la meitat sud de les comarques del Berguedà i Ripollès i part confrontant amb la d'Osona.
|
Tot i no aparèixer el mot Casadesús, o alguna de les diverses opcions considerades com Casadessús, Casa dessús, o d'altres, dins la llista de noms de família o noms de casa que ens ofereix el fogatge de 1358, si que podem localitzar algunes referencies d'aquest mot dins el primer quart del segle XIV, concretament en documentació vinculada al monestir de Sant Pere de la Portella (Berguedà), on apareix documentat l'any 1321, concretament en un plet entre l'abat del monestir i el batlle de la Portella, i on s'esmenten un seguit de masos, entre ells l'anomenat Casadessús i que segurament eren dels més importants de la parròquia, tot i que actualment no puguem situar-lo geogràficament amb exactitud on es trobava edificat, si que podem determinar la seva ubicació dins el terme parroquial de La Quar (Berguedà), tenint present la possible variació amb els segles de la seva configuració i extensió, el territori assignat a la parròquia de la Quar anava des de la riera de Merlès, al riu de Borredà, fins a la serra del Mascaró, al Montsent, i els Quadres (topònim no identificat), i segurament comprenia els territoris actuals de la Portella i de Sant Maurici.
Aquesta informació poden localitzar-la en el recull de documentació relativa al Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella, elaborat per Jordi Bolòs i editat per Fundació Noguera.
|
|
|
|
1321
|
Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella
Jordi Bolòs (2009)
Diplomataris, 47
Fundació Noguera
|
|
|
Pàg.- 421
Doc.- 144
1321, març, 21
Plet.
Pere sa Serra, sagristà del monestir de la Portella i procurador de Bernat, abat de l'esmentat cenobi, diu a Pere de Soldevila, batlle del castell de la Quar pel noble Bernat Guillem de la Portella, que l'abat vol obtenir dels seus homes questes, subsidis i comuns, que són necessaris per al monestir. Quan Pere de Frontenyà, batlle del monestir, intentà obtenir unes penyores als masos de la Masada, de Lotuès (les Heures), de Terrac, de Casadessús, de Vilardell i de Quintana, de la parròquia de la Quar, i de la Tor d'Avall, de la parròquia de Sant Martí de Llavaneres, es trobaren amb l'oposició del batlle dels Portella. L'esmentat sagristà demana, per tant, que l'ordre de no pagar les questes, els subsidis o comuns sigui revocada.
|
Una referencia de la possible localització del mas Casadesús com d'altres mencionats en el diplomatari de Sant Pere de la Portella, els podem observar en el plànol editat per Jordi Bolòs, on es mostra el terme de la Quar (Berguedà) als darrers segles medievals.
|
Masos i indrets esmentats als documents dels segles XII-XVIII del monestir de Sant Pere de la Portella. Alguns dels antics vilars esdevingueren masos durant l'edat mitjana central. Alhora també es crearen moltes noves explotacions agrícoles i ramaderes. La major part d'aquests masos depenien del monestir de Sant Pere de la Portella. Dins d'un rectangle, s'han escrit els noms dels masos que només es poden situar d'una manera aproximada.
Mapa: Jordi Bolòs.
|
Continuant amb la recerca a l'entorn del Monestir de Sant Pere de la Portella, podem fer esment del capbreu datat l'any 1348, on apareix citada la masoveria de Casadesús, tot i que l'estudi elaborat per Josep Busquests i editat per la revista L'Erol, revista cultural del Berguedà, no ens situa geogràficament la seva ubicació. Tot i amb això, pressuposem la seva ubicació en el terme de influencia del monestir, i per tant podem concloure inicialment que estem parlant de la mateixa casa que la citada anteriorment l'any 1321.
|
|
|
|
1348
|
Un capbreu de la Portella de l'any 1348
Josep Busquets (1997)
Núm. 55 - Restauracions: Consolidació, conservació i interpretació
L'Erol: revista cultural del Berguedà
|
|
|
Pàg.- 25
Tasques i censos.
...
Algunes persones, en fer el seu testament, deixaven els censos que cobraven de certes terres per tal que cada any se celebressin misses funerals en el dia de l'aniversari del seu traspàs. També en aquest capbreu hi ha dos d'aquests casos: el mas Soler estava obligat a pagar sis diners i dues gallines per l'aniversari de Ramon de Gironella que cada any s'havia de celebrar a l'església de la Portella, i la masoveria de Casadesús pagava tasca de tots els fruits per l'aniversari d'Arnau d'Arulls.
...
|
Cal tenir present en aquests anys, concretament en els mesos de juny i juliol de 1348, la afectació que provocà la gran pesta que assolà tota Europa.
La Pesta Negra, ha estat considerada com l'epidèmia més letal de l'Edat Mitjana, afectant greument Catalunya i que provocà una pèrdua de població molt important, on alguns historiadors han xifrat entre un 20% i un 50%, essent especialment virulenta al Bergadà i on concretament a Sant Pere de la Portella provocar la mort de l'abat i de gran part dels monjos de la comunitat, ocasionant l'abandó temporal del monestir. Per altre part, a les rodalies, l'afectació i la immensa mortaldat, provocar l'abandonament d'alguns masos importants. No és fins l'any 1365, que l'Abat Berenguer i sis monjos, van tornar a ocupar el monestir.
Encara dins del segle XIV, tornem ha trobar de nou una al·lusió al cognom Casadessús, concretament en documentació vinculada al monestir de Santa Maria de Serrateix, dins el Diplomatari que abasta els segles X a XV.
El monestir de Santa Maria de Serrateix es troba situat a l'actual municipi de Serrateix i Viver (Berguedà), trobant-se l'abadia benedictina, a l'època comtal, dins del comtat de Berga.
Dins la documentació que ens aporta el diplomatari del monestir, podem localitzar un parell de documents que fan referència, de manera curiosa al mot Casadessús, ja que ens el presenta com el que correspondria a un cognom en una ocasió i com un àlies en una altra.
Aquesta informació poden localitzar-la en el recull de documentació relativa al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Sarrateix, elaborat per Jordi Bolòs i editat per Fundació Noguera.
|
|
|
|
1372
|
Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)
Jordi Bolòs (2006)
Diplomataris, 42
Fundació Noguera
|
|
|
Pàg.- 492
Doc.- 363
1372, setembre, 9
Reconeixement de tenir terres de la sagristia.
Berenguer de Ricarts, habitant del barri o veïnat de Casserres, de la parròquia de Sant Pau de Casserres (Berengarius de Ricarts, habitator in barrio de Casserris, de parrochia Sancti Pauli de Casserris), reconeix a Berenguer de Torigues, monjo i sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix (Berengario de Torigues, monacho et sacriste), que té per ell dues feixes de terra (duas fexias terre), situades a l'esmentada parròquia, a les pertinences del mas Tiurana [ca n'Eloi] (mansi de Tiurana), per les quals lliura el delme i un cens d'onze sous barcelonesos; les primícies són del rector de Sant Pau. S'esmenten les afrontacions (affrontant de prima parte in orientem in terra Guillelmi de Teyra, que fuit Berengarii del Verdeguer, quondam, et de alia parte in clota dicti Guillelmi de Teyra, et de duabus partibus in terra Guillelmi de Cruylops de la Esgleyola). També té, pel dit sagristà, una vinya al lloc de Bufart, a les pertinences d'aquest mas, per la qual dóna el delme i un cens de dos sous barcelonesos, per Santa Maria de setembre; les primícies són del rector del lloc.
<...> Actum est hoc nona die septembris, anno a nativitate Domini Mº CCCº septuagesimo secundo.
Sig+num Berengarii de Ricarts <...>. Testes huius rei sunt (1): Ffrancischus za Serra, baiulus (2) de Casserris, Berengarius de Manso, baiulus (2) de la Spuyola, Guillelmus za Serra, sagio (3) de Casseris, et Raimundus Bogets, alias de Casadessus, et Guillelmus de Cruilops de Ecclesiola.
Sig+num mei Berengarii de Serradenya, rectoris ecclesie Sancti Pauli de Casserris et notarii publici esiudem, qui hec scribi feci et clausi.
(1) - Testimonis d'això, (2) - Personal, (3) - Veu
|
|
|
|
|
1372
|
Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)
Jordi Bolòs (2006)
Diplomataris, 42
Fundació Noguera
|
|
|
Pàg.- 493
Doc.- 364
1372, setembre, 9
Establiment emfitèutic.
Berenguer de Torigues, monjo i sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix, concedeix en emfiteusi a Guillem de Teira, de la parròquia de Sant Pau de Casserres, i al seu fill, Pere, dues banades de terra, de les pertinences del mas de Tiurana [ca n'Eloi], una de les quals s'anomena de Beraldes, a canvi del lliurament del delme i d'un cens anual de quatre sous i sis diners barcelonesos. S'esmenten les afrontacions. Al final hi ha la presa de possessió corporal d'aquesta banada de terra.
<...> Actum est hoc nona die mensis septembris, anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo septuagesimo secundo.
Sig+num fratris Berengarii de Torigues, sacriste <...>. Sig++na Guillelmi de Teyra et Petri, filio eius <...>. Testes huius rei sunt: discretus Arnaldus de Vilario, vicarius perpetuus Sancti Petri de Serratex, Ffrancischus za Serra, baiulus de Casserris, Guillelmus de Cruilops de Ecclesiola et Raimundus Boget, alias vocatus de Casadessus.
|
|
|
|
|
1372
|
Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)
Jordi Bolòs (2006)
Diplomataris, 42
Fundació Noguera
|
|
|
Pàg.- 494
Doc.- 365
1372, setembre, 9
Reconeixement de tenir terres de la sagristia.
Guillem de Cruallops Sobirà, de la parròquia de Sant Pere de l'Esglesiola (Guillelmus de Cruylops Superiori, Sancti Petri de Ecclesiola), reconeix a Berenguer de Torigues, sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix, que té per ell, a les pertinences del mas de Tiurana [ca n'Eloi], una banada de terra i una vinya plantada (banatam terre et vinee plantatam), anomenada la Cornellona (la Corneylona), amb algunes feixes de terra i el lloc on antigament hi havia la casa o mas de Tiurana (ubi domus vel mansus de Tiurana situs erat ab anticho), a canvi del delme i del lliurament anual de vint sous barcelonesos de tern, el mes de setembre. S'esmenten les afrontacions (de prima parte, in oriente, in vinea et terra Petri Tolosa, paratoris ville Berge; a meridie, in via publica qua itur de Casserris ad Monte Clarum; a parte occidentis, in Codina de Tiurana, cum terra Petri Ricart; a parte vero circii, in termino de la Spunyola, en Comelars de Luga, et in terra Guillelmi de Teyra, et cum terra que fuit Berengarii de Verdeguerio, que nunc est dicti Guillelmi de Teyra, et in parte cum terra Berengarii Ricart de Casserris et cum terra [...] Ruart de Ecclesiola, per la riba de la Amargosa et usque in cinglo de Teyra). Així mateix, té una vinya, en el mateix lloc, anomenada Erols (vineam et terram vocatam de Herolis), per la qual dóna el delme i dos sous i sis diners barcelonesos. També s'esmenten les afrontacions (de prima parte, in oriente, cum terra Petri za Serra Supirana et cum terra Petri de Cumbis de Casserris, et in terra mea de Cruylops, et in via qua itur de Casserris apud Monte Clarum, et cum Codina predicta de Tiurana). En tots dos casos, el delme és del sagristà i les primícies són del rector de Sant Pau de Casserres.
<...> Actum est hoc nona die mensis septembris, anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo secundo.
Sig+num Guillelmi de Cruylops, iurantis <...>. Testes huius rei sunt: Ffranciscus za Serra, baiulus de Casserris, Berengarius de Manso, de la Spunyola, Guillelmus de Teyra et Raimundus de Casadessus, alias vocatus Boget de Casserris.
Sig+num mei Berengarii de Serradenya, rectoris ecclesie Sancti Pauli de Casserris et notarii pùblici, eiusdem qui hec scribi feci et clausi.
|
|
|
|
|
1372
|
Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)
Jordi Bolòs (2006)
Diplomataris, 42
Fundació Noguera
|
|
|
Pàg.- 495
Doc.- 366
1372, setembre, 9
Reconeixement de tenir terres de la sagristia.
Guillem de Teira, de Sant Pau de Casserres, reconeix a Berenguer de Torigues, monjo i sagristà del monestir de Santa Maria de Serrateix, que té per ell una feixa de terra anomenada la Clota Sobirana, situada a l'esmentada parròquia, entre les pertinences del mas Tiurana [ca n'Eloi], a canvi del lliurament del delme i d'un cens de deu sous barcelonesos. Així mateix, confessa que també té a les pertinences del dit mas, al lloc anomenat del Quer, una vinya i una terra, per les quals dóna el delme i un cens de vuit sous. S'esmenten les afrontacions.
<...> quandam vineam et terram, in loco vocato del Quer, in dicta parrochia, que fuit de pertinenciis dicti mansi de Tiurana, prout affrontatur de prima parte in horientem in quodam torrente, cum terra Petri za Serra Superiori, et partim cum terra Raimundi Boget, alias vocati de Casadessus, et cum terra Petri Tolosa et ex alia parte in terra mea que est prope tinam de Teyra. <...>
Actum est hoc nona die septembris, anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo septuagesimo secundo.
Sig+num Guillelmi de Teyra, presenti <...>. Testes huius rei sunt: Francischus za Serra, baiulus de Casserris, Berengarius de Manso, baiulus de la Spunyola, Berengarius Ricarts de Casserris et Raimundus de Casadessus.
Sig+num mei Berengarii de Serradeny, rectoris ecclesie Sancti Pauli de Casserris et notarii publici <...>.
|
|
|
|
|
1391
|
Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV)
Jordi Bolòs (2006)
Diplomataris, 42
Fundació Noguera
|
|
|
Pàg.- 514
Doc.- 379
1391, abril, 3
Reconeixement de tenir una terra per la sagristia.
Ramon de Casadessús, també anomenat de Bogets (Raimundi de Casadesus, alias de Bogets), en virtut del jurament fet davant del batlle del rei, Francesc de la Serra Jussana (ex certa sciencia, sub virtute iuramenti per me prestiti in posse venerabilis Ffrancisci de la Serra Josana, baiuli castro et termini de Casserres pro illustrissimo domino rege), reconeix que té per l'ofici de sagristia del monestir de Santa Maria de Serrateix una peça de terra situada al terme de la parròquia de Sant Pau de Casserres, que fou del mas de Tiurana [ca n'Eloi], per la qual dóna al sagristà un cens anual en moneda i el delme del rector de l'església parroquial de Sant Pau; el rector només rep les primícies. S'esmenten les afrontacions (el camí qua itur de Casserres a Muntclar, cum terra Raimundi de Cruilops Josa, et in alia parte in terra et vinea mansi mei de Bogets, et in terra Petri ça Serra).
<...> [Actum est hoc tercia die] aprilis, anno a nativitate Domini millesimo trescentesimo nonagesimo primo.
Sig+num Raimundi de Casadesus, alias de Bogets, [qui predicta laudo, concedo, firmo et iuro]. Testes huius rei sunt: [Guillelmus de] Teyra, [Petrus ça] Serra Sobirana, Petrus de Codinachs de Serratex et Iohannes Giner de Viladeca.
Sig+num mei Berengarii de Serradenya, rectoris ecclesie Sancti Pauli de Casserres et notarii publici, eiusdem qui hec scribi feci et clausi.
|
|
|
|
|
veure text original...
veure document font...