En el mon de l'heràldica, tot i ser encara actualment un àmbit obert d'estudi, podem afirmar que els blasons nasqueren com emblemes d'identificació dels cavallers per tal de poder ser reconeguts en el camp de batalla.
Molt probablement, els seus inicis es remunten a l'època de les croades, generalitzant-se fins el punt que un simple emblema se'n féu un dret de propietat exclusiva ¡ transmissible, essent a partir del segle XII que començarà a fer-se hereditari com a símbol de la procedència d'un origen comú, fet que el blasó juntament amb el cognom es converteixen en l'element identificador d'un llinatge.
L'Enciclopèdia Catalana defineix l'heràldica o ciència del blasó, com la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes, la seva composició i el seu significat.
Tot i que inicialment l'heràldica fou privativa de nobles i cavallers, posteriorment fou democratitzada, podent ser utilitzada pels ciutadans, especialment per la burgesia. Justament pel fet que la utilització d'un blasó ve determinat pel llinatge o família al que es pertany, cal tenir molt present que no pel fet que dues famílies comparteixin el mateix cognom, han d'ostentar el mateix blasó, així com en la majoria dels casos, pot no tenir atorgat un blasó propi pel seu llinatge.
Dels blasons que es presenten en aquest projecte, no s'ha fet un estudi de validesa que certifiqui la seva autenticitat, com tampoc la seva vinculació a un llinatge concret, sols es pretén mostrar el resultat de diverses cerques realitzades.
|
